7 - Els conjunts instrumentals

Els conjunt instrumentals de cambra

Tal com vam veure en parlar dels conjunts vocals els conjunts petits d'entre
dos i vint músics s'anomenen de cambra pel lloc on solien reunir-se per
tocar. El conjunts d'entre 2 i 9 músics tenen nom propi, coincident amb el
que veiem en parlar dels conjunts vocals: duo, trio, quartet, quintet,
sextet, septet, octet i nonet. Vegem-los ara, un per un.


Duo

Anomenem duo al conjunt format per dos instruments siguin els que siguin:
un oboè i una guitarra, dues flautes, un clarinet i un piano, etc. Encara que hi ha,
doncs, moltíssims duos possibles n'hi ha un que ha tingut un èxit especial degut
a la gran quantitat de música escrita per a ell: el que està format per un violí i un
piano. Encara hi ha més música per a un altre duo: el de veu i piano, però
aquest duo no és un duo instrumental sinó mixt i per tant computable com a
vocal.

duo

PE47 - duo


Trio

Amb el nom de trio ens referim a qualsevol grup instrumental format per tres
membres: piano, violí i clarinet, o tres guitarres, o violí, viola i violoncel, o oboè,
clarinet i fagot, etc. Però, igual que passava amb el duo, hi ha una combinació que
ha tingut un èxit especial ja que molts compositors han escrit música per a ella: violí,
violoncel i piano.

trio

PE48 - trio


Quartet

El quartet és la combinació de quatre instruments i, igual que el duo i el trio,
admet qualsevol combinació possible: quartet de flautes de bec, violí, viola,
violoncel i piano, quartet de guitarres, etc. Però aquí, més que en qualsevol
altre cas, hi ha hagut una combinació afavorida pels compositors a partir de
la segona meitat del segle XVIII: el quartet clàssic o quartet de corda, 
format per dos violins, viola i violoncel. La quantitat i qualitat de música
escrita per a aquesta combinació és tan gran que quan en música es parla de
quartet i no es diuen els instruments que el formen tothom entén que és el
quartet clàssic. Autors tan importants com Mozart, Haydn, Beethoven i 
Xostàkovitx, per exemple, varen escriure alguna de la seva millor música
per a aquest conjunt instrumental.

quartet clàssic o de corda

PE49 - quartet clàssic


Quintet

Quan parlem de quintet ens referim a qualsevol combinació de cinc instruments.
Molts quintets parteixen del quartet clàssic al qual afegeixen un cinquè instrument:
un contrabaix, un clarinet o un piano, per exemple. Però també hi ha altres
combinacions, essent la més freqüent el quintet de vent que, si no es diu el contrari,
sempre està format pels quatre instruments principals de la fusta (flauta travessera,
oboè, clarinet i fagot) amb l'afegit d'una trompa. La dolçor i ample registre de la
trompa la fa molt adequada per a tocar amb els instruments de fusta i corda.

quintet de vent

PE50 - quintet


Sextet

El sextet és qualsevol combinació de sis instruments que poden ser de corda
(dos violins, dues violes i dos violoncels, o dos violins, dues violes, un violoncel
i un contrabaix), de vent metall (dues trompetes, dues trompes i dos trombons)
o una agrupació d'instruments de diverses seccions com el que va escriure el
compositor espanyol Manuel de Falla per  a clavicèmbal, flauta, oboé, clarinet,
fagot i violí.

sextet

PE51 - sextet


Septet

Igual que en els casos anteriors, el septet és el conjunt format per qualsevol
combinació de set instruments. Les dues combinacions més habituals son la
que reuneix set instruments de corda (per exemple dos violins, dues violes,
dos violoncels i un contrabaix) o una part d'instruments de vent i una part
de corda, com el format pel quintet de vent que hem vist abans (flauta
travessera, oboè, clarinet, fagot i trompa) als quals s'afegeixen un violí i un
violoncel. Beethoven va escriure un famós septet per a violí, viola, violoncel,
contrabaix, trompa, fagot i clarinet.

septet

PE52 - septet


Anomenem octet al conjunt format per qualsevol combinació de vuit instruments,
que poden ser tots de corda (per exemple quatre violins, dues violes i dos violoncels),
tots de vent (dues trompetes, dos trombons, tres trompes i una tuba) o una combinació
de corda i vent. Mendelssohn té un famós octet de corda per a quatre violins, dues
violes i dos violoncels (com veieu un quartet clàssic doblat).

octet

PE53 - octet


Nonet

Finalment, el nonet consisteix en qualsevol combinació de nou instruments, sigui
d'una sola secció (corda) o barreja de seccions: corda, vent fusta i vent metall.

nonet

PE54 - nonet


L'orquestra de cambra

A partir de deu instruments i fins a 18 o 20 tenim el que s'anomena orquestra 
de cambra, és a dir orquestra petita, que té com a base principal instruments
de corda tot i que pot incloure algun instrument d'una altra família (però sempre
en minoria) com per exemple, una flauta, una trompeta, un oboè o un fagot. Molt
sovint inclou un clavicèmbal per al baix continu, que és el baix característic de la
música barroca. L'orquestra de cambra pot tocar tant amb director com sense,
però en aquest darrer cas el concertino (nom del primer violí) sol fer aquesta
tasca.

orquestra de cambra

PE55 - orquestra de cambra


El director d'orquestra

Aquí cal repetir exactament tot el que es va dir en parlar del director de cor en
la unitat cinc. Amb l'única diferència que el director d'orquestre sol actuar amb
batuta.

la batuta només sol utilitzar-la el director quan dirigeix orquestra

L'orquestra simfònica

En començar el classicisme, en la segona meitat del segle XVIII, les orquestres
de cambra varen conèixer un gran creixement degut a la incorporació d'una secció
fixa de vent fusta que, unida a algun instrument de metall més o omenys variable i a
la presència de les timbales, va obligar a augmentar considerablement la secció de la
corda. Es va passar ràpidament dels conjunts de 12 a 14 instruments a més de trenta
on hi havia dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, dues trompes, una o
dues trompetes (però no sempre), un o dos trombons (tampoc sempre), timbales i
una corda formada per vuit violins primers, sis violins segons, quatre violes, dos
violoncels i un contrabaix: havia nascut l'orquestra simfònica. Més tard, durant
el romanticisme (a inicis del segle XIX) la secció de metall es féu fixa i s'amplià
considerablement (formada habitualment per tres trompetes, quatre trompes, tres
trombons i una tuba com a mínim) cosa que, per compensar, va obligar a augmentar
la resta d'instruments de fusta i, sobre tot, de corda arribant fàcilment als 70 o 80
músics, que són els que solen tenir les orquestres simfòniques dels nostres dies.

orquestra simfònica

Les seccions de l'orquestra simfònica

Actualment la composició més habitual de les orquestres simfòniques, encara
que varia de l'una a l'altre, sol aproximar-se a l'esquema següent, organitzat
en les anomenades quatre seccions: corda, vent fusta, vent metall i
percussió. Els números que veurem a continuació són orientatius i força
aproximats però poden presentar algunes variacions.

Corda: 16 violins primers, 14 violins segons, 12 violes, 10 violoncels i 8
contrabaixos (fixa't que com més greu és l'instrument se n'hi vant restant
dos cada vegada). Fan un total d'uns 60 instruments.

Vent fusta: dues flautes travesseres, dos oboès, dos clarinets, dos fagots,
un flautí, un corn anglès, un clarinet baix i un contrafagot. Amb un total d'uns
12 instruments.

Vent metall: tres trompetes, quatre trompes, tres trombons i una tuba. Amb
un total d'11 instruments.

Percussió: timbales (normalment un conjunt de 4), bombo, plats, triangle, caixa,
campanes tubulars i xilòfon entre d'altres. Amb uns total aproximat de 7
instrumentistes.

Si sumem les quatre seccions al complet ens surten 90 músics que solen ser els de
plantilla de l'orquestra tot i que això no vol dir que sempre toquin tots.


Distribució dels instruments a l'orquestra simfònica

la distribució de l'orquestra simfònica

En algunes orquestres, sobre tot americanes, els violins segons es posen al lloc dels
violoncels, les violes al lloc dels violins segons i els violoncels al lloc de les violes.


Ara fixa't en aquesta audició en que la Simfònica de Londres toca un fragment de
La Guia d'Orquestra per a Joves de Benjamin Britten i en ressalta les quatre seccions
vestint-les de colors diferents i il·luminant-les en solitari cada vegada que toquen i
il·luminant tota la orquestra quan toca el tutti (expressió italiana que vol dir que toquen
totes les seccions de l'orquestra a la vegada).

PE56 - Les seccions de l'orquestra (Britten)

I ara seguim amb la mateixa obra per veure el so de diversos instruments i seccions.

PE57 - Els instruments i seccions de l'orquestra (Britten)


La banda

És un conjunt instrumental molt nombrós -fàcilment pot superar el centenar de
músics- però amb només tres seccions instrumentals: vent fusta, vent metall i
percussió. Vegem ara quins són els instruments que sol incloure la banda i quina
és la disposició més habitual quan fa concerts en llocs concrets, ja que la posició
i el nombre canvia quan toca en un cercavila amb motiu d'una festa major, una
processó o una desfilada (per exemple, no hi pot haver timbales).

Vent fusta: un flautí, dues flautes travesseres, dos oboès, un corn anglès, dos
requints, onze clarinets, dos clarinets baixos (15 clarinets per tant), dos fagots,
un saxòfon soprano, dos saxòfons alts i dos saxòfons tenors (7 saxòfons per tant).

Vent metall: quatre trompes, quatre trompetes, quatre trombons, tres bombardins
i quatre tubes.

Percussió: timbales (habitualment quatre), bombo, caixa, plats, marimba, tringle
i d'altres possibles.

Com pots veure requereix un mínim de 50 músics. Vegem ara com es distribueixen.

la distribució de la banda

banda

banda simfònica

La banda simfònica

La banda simfònica és un cas particular de banda en la que aquesta incorpora
instruments de corda com el contrabaix i, de vegades, violoncels. Obviament
això no és possible quan la banda es trasllada en un cercavila. Escoltem ara
dos exemples de banda.

PE58 - banda amb timbales
PE59 - banda amb contrabaixos



Alguns conjunts de música tradicional popular


La cobla

A Catalunya el conjunt instrumental més important de música popular és la cobla,
que és el que toca les sardanes amb propietat i acompanya els balladors. La cobla
està formada per dotze instruments que toquen onze músics. Els instruments són
els següents:

Corda: un contrabaix

Vent fusta: un flabiol, dos tibles i dues tenores

Vent metall: un trombó, dos fiscorns i dues trompetes

Percussió: un tamborí

El tamborí i el flabiol els toca la mateixa persona, el flabiol amb la mà esquerra i el
tamborí amb la dreta. Aquests dotze instruments es situen en dues fileres de cinc
cadascuna i el contrabaix al costat dret. La cobla quant acompanya el ball toca
sense director i quan fa un concert sol tocar amb director.

la distribució de la cobla

cobla

La mitja cobla i la cobla de tres quartans

La paraula cobla intervé també en dues combinacions populars d'instruments molt
antigues que s'anomenen respectivament mitja cobla i cobla de tres quartans.
La primera està formada per tres instruments que toquen dues persones: flabiol,
tamborí i sac de gemecs, i la segona, és igual però hi afegeix un quart instrument
(i un tercer músic): la tarota. Escoltem ara la cobla de sardanes i després les altres
dues.

PE60 - Cobla de sardanes
PE61 - Mitja cobla
PE62 - Cobla de tres quartans

mitja cobla

cobla de tres quartans

La colla de grallers

Un altra agrupació típicament catalana i que apareix sempre que hi ha festes populars
amb gegants, castellers i/o colles de diables és la colla de grallers, formades per unes
gralles (3 o 4) i un tambor o més. Vegem i escoltem-ne un exemple.

colla de grallers

PE63 - Colla de grallers

La variant valenciana de les colles de grallers és la combinació de dolçaina
i tabalet.

PE64 - Dolçaina i tabalet


La rondalla

Al conjunt d'Espanya i en altres països que formaren part del seu imperi s'hi troba
un altre conjunt de música popular format exclusivament per instruments de corda
polsada com les bandúrries, els llaüts, les guitarres i els guitarrons: és la rondalla.
De vegades incorpora també algun instrument d'una altra família encara que estan
en molta minoria.

rondalla

PE65- Rondalla


Les bandes de gaiters

Esmentem també les bandes de gaites o sacs de gemecs, que són tan habituals als
països de cultura celta com Galícia o Escòcia, on s'hi poden reunir grups de vegades
molt nombrosos, de fins a milers de gaiters, sovint acompanyats per alguns instruments
de percussió.

banda gallega de gaites

banda escocesa de gaites

PE66 - Banda de gaites gallegues
PE67 - Banda de gaites escoceses


La Ceilidh Band

També en l'àmbit internacional hi trobem altres conjunts típics com el ceilidh band
celta, freqüent a Irlanda i a Escòcia que sol estar format sobre tot per banjo i violí, i també,
sovint, per pandero, acordió,guitarra i possibles altres instruments.

ceilidh band

PE68 - ceilidh band


El sankyoku, el gamelan i el sitar

Ja més exòtics són els conjunts orientals dels quals aquí n'esmentarem tres: el sankyoku 
japonès, el gamelan indonesi i el sitar combinat amb bongos de l'Índia. Vegem-los tots
tres.

sakyoku

gamelan

sitar i bongos

Ara escoltem aquests tres grups orientals.

PE69 - sankyoku
PE70 - gamelan
PE71 - sitar i bongos


Els conjunts de la música popular urbana

Els tres conjunts més utilitzats en la música popular urbana neixen del jazz: els
combos i les big bands) i de la seva influència (la banda de rock o pop)

Aquests tres conjunts del jazz sempre estan formats per dues seccions
cadascuna amb un paper molt clar: la secció rítmica, encarregada de marcar
el ritme tothora, i la secció melòdica, encarregada de portar la veu cantant.
En els combos la secció rítmica la forman la bateria, un contrabaix o baix
elèctric i un piano o teclat, i la secció melòdica inclou de manera variable
 clarinet, trompeta, trombó i saxòfon, per bé que pot incloure altres instruments.
En la big band hi ha els mateixos instruments però la secció rítmica sol incorporar
a més a més la guitarra o el banjo i la secció melòdica inclou entre tres i cinc de
cadascun dels instruments esmentats.

combo

big band

El les bandes de rock i pop existeix la mateixa divisió entre la secció rítmica,
formada per la bateria, el baix elèctric i, de vegades, els teclats, i la secció 
melòdica formada pel cantant i el guitarra èlectrica que poden confluir en la
en la mateixa persona, i a voltes inclouen altres instruments com un saxòfon,
una trompeta, etc.

banda de rock

PE72 - combo
PE73 - big band
PE74 - banda de rock